Bon Nadal!

December 24th, 2013
Via Làctia des d'Ivars - Via Láctea desde Ivars

Via Làctia des d’Ivars – Via Láctea desde Ivars

Des d’aquí vull desitjar a tothom unes molt bones Festes, que les pugueu disfrutar al costat de qui més estimeu, ah, i feu bones fotos! ;)

Desde aquí quiero desear a todo el mundo unas muy buenas Fiestas, que las podáis disfrutar al lado de quien más queréis, ah, y haced buenas fotos! ;)

Pasturant per l’aresta

November 25th, 2013
Des del cim de l'Urkulu, Navarra - Desde la cima del Urukulu, Navarra.

Des del cim de l’Urkulu, Navarra – Desde la cima del Urukulu, Navarra.

Des del cim del Monte Urkulu, i passant fred, just a la frontera entre Navarra i França, veient uns cavalls pasturant tranquil·lament en les arestes batudes pel vent, aliens a les condicions dures que han escolpit aquest pasiatge de tardor.

Des de la cima del Monte Urkulu, y pasando frío, justo en la frontera entre Navarra y Francia, viendo unos caballos pastando tranquilamente en las aristas batidas por el viento, ajenos a las condiciones duras que han esculpido este paisaje de otoño.

La força de la natura des de la tranquil·litat de la platja

September 11th, 2013
Tempesta a l'estiu, Platja Llarga, Tarragona. Tormenta de verano, Playa Llarga, Tarragona

Tempesta a l’estiu, Platja Llarga, Tarragona. Tormenta de verano, Playa Llarga, Tarragona

Ja ho té el setembre, que ens porta aquestes tempestes d’estiu tant vistoses, sobretot si hom està tranquil·lament a la platja de matinada, amb bona companyia d’un amic que fa temps que no veus, prenent un bon gintònic i observant i fotografiant meravelles de la natura com aquesta, amb milers de llamps esquinçant un cumulonimbus davant del mar.

 Septiembre tiene estas cosas, que nos trae estas tormentas de verano tan vistosas, sobretodo si uno está tranquilamente en la playa de madrugada, con buena compañía de un amigo que hace tiempo que no ves, tomando un buen gintónic y observando y fotografiando maravillas de la naturaleza como ésta, con miles de relámpagos rompiendo un cumulonimbus ante el mar.

Fins aviat, papa

May 25th, 2013
Tot pujant al Bastiments

Tot pujant al Bastiments

Papa, avui has marxat, en silenci, discretament, tranquil, com sempre t’havies caracteritzat. Em sento tant orgullós de tu, papa, ha vingut tantíssima gent a veure’t… I tothom tenia la mateixa frase a la boca: era tan bona persona… I és que eres probablement la persona de cor més gran que he conegut, ens estimaves amb bogeria igual que nosaltres t’estimàvem. Però has marxat massa aviat, ens quedaven masses camins per recórrer, masses muntanyes per pujar, masses paisatges per descobrir, masses experiències per compartir… et trobo tant a faltar… Papa, només que m’assembli una mica a tu ja crec que la meva vida serà plena. Em quedava tant per aprendre de tu… T’estimo molt, i segur que ens trobarem a trobar i tindrem moltíssimes històries a explicar-nos.

Jökullsálrón… o això diuen…

May 14th, 2013
wpid-DSC_0736.jpg

Icebergs navegant per Jökulsálrón

És frustant quan hom arriba a un dels icones d’Islàndia i se’l troba ple de boira i neu… Què fer? Doncs esperar a veure si s’obre el dia dins el 4×4, veient com el dia encara s’espatlla més, i arriben bancs de boira més densos i la pluja arriba en tongades més intenses… en fi, que al final hom ha de sortir del cotxe i aprofitar el dia… per què no obtenir imatges fantasmagòriques i amb una atmosfera màgica amb els icebergs navegant lentament des del front del glaciar cap al mar? Doncs aquest és el resultat… i m’agrada bastant!

Un iceberg blau per Jökulsálrón - Un iceberg azul por Jökulsálrón

Un iceberg blau per Jökulsálrón – Un iceberg azul por Jökulsálrón

Es frustante cuando uno llega a uno de los iconos de Islandia y se lo encuentra lleno de niebla y nieve… Qué hacer? Pues esperar a ver si se abre el día dentro del 4×4, viendo como el día aún se estropea más, y llegan bancos de niebla más densos y la lluvia llega en oleadas más intensas… en fin, que al final uno ha de salir del coche y aprovechar el día… por qué no obtener imágenes fantasmagóricas y con una atmósfera mágica con los icebergs navegando lentamente des del frente del glaciar hacia el mar? Pues éste es el resultado… y me gusta bastante!

Gufufoss

May 10th, 2013
Gufufoss, Seydisfjordur, Islàndia.

Gufufoss, Seydisfjordur, Islàndia.

Aquesta cascada situada al fiord de Seydisfjordur és la més potent de la multitud de salts que fa el riu quan baixa pel fons de la vall. D’aquesta fotografia n’estic especialment orgullós per una raó senzilla. Malauradament la cascada estava amb un contrallum terrible, el sol estava situat just darrera la cascada sumint-la en una ombra fosca comparada amb el cel extremadament brillant. Impossible fer una bona foto. Tantmateix, hi havia alguns núvols que semblava que s’havien de moure. Agraeixo la paciència de la meva companya al esperar que els núvols es coloquessin davant el sol equilibrant la llum, i permetent que un simple degradat neutre mantingués el cel a ratlla i poder retratar aquesta fantàstica cascada islandesa. L’aigua aixecada per la cascada iluminada des del darrera posa l’atmosfera màgica d’aquest racó.

Esta cascada situada en el fiordo de Seydisfjordur es la más potente de la multitud de saltos que hace el río cuando baja por el fondo del valle. Estoy especialmente orgulloso de esta imagen por una razón sencilla. Desgraciadamente la cascada estaba con un contraluz terrible, el sol estaba situado justo detrás de la cascada sumiéndola en una oscura sombra comparada con el cielo extremadamente brillante. Imposible hacer una buena foto. Sin embargo, había algunas nubes que parecía que se tenían que mover. Agradezco la paciencia de mi compañera al esperar que las nubes se colocaran ante el sol equilibrando la luz y permitiendo que un simple degradado neutro mantuviera el cielo a raya y poder retratar esta fantástica cascada islandesa. El agua levantada por la cascada iluminada desde detrás pone la atmósfera mágica de este rincón.

Puffins a tot arreu!

May 8th, 2013
Fratercula arctica

Fratercula arctica

Probablement l’au més representativa d’Islàndia és el fraret (fratercula arctica), que nia en grans colònies en els escarpats dels grans penyasegats de la costa islandesa (el fraret no pot emprendre el vol en una superfície plana). Considerats els pingüins del nord, la seva aparença rabassuda i els seus moviments maldestres a terra juntament amb la seva confiança amb les persones fan que siguin fàcils de veure i fotografiar. Al cap d’una mitja hora de estar tranquil·lament enmig d’aquesta colònia de Borgdarfjördur, al nord-est d’Islàndia, els ocells ja van agafar la confiança suficient per a poder-los retratar a gust en el seu medi.

Fraret / frailecillo

Fraret / frailecillo

Probablemente el ave más representativa de Islandia es el frailecillo (fratercula arctica), que anida en grandes colonias en los escarpados de los grandes acantilados de la costa islandesa (el frailecillo no puede remontar el vuelo desde una superfície plana). Considerados los pingüinos del norte, su aspecto rechoncho y sus movimientos patosos en tierra junto con su confianza con las personas hacen que sean fáciles de ver y fotografiar. Al cabo de una media hora de estar tranquilamente entre esta colonia de Borgdarfjördur, en el nordeste de Islandia, los pájaros ya cogieron la confianza suficiente para poderlos retratar a gusto en su medio.

Fraret amb el seu sopar / Frailecillo con su cena

Fraret amb el seu sopar / Frailecillo con su cena

Raigs divins

November 19th, 2012
Entre Egilstadir i Bakkagerdi, Islàndia.

Entre Egilstadir i Bakkagerdi, Islàndia.

Pujant per la carretera que ens portaria a Bakkagerdi (una localitat perduda al petit fiord de Borgarfjördur, al nord-est d’Islàndia) per a veure els frarets atlàntics, en un dia on portàvem conduïts uns 300 quilòmetres per carreteres secundàries i de grava pujàvem un port de muntanya per a enfilar els últims quilòmetres del nostre camí. El cel, gris tot el dia, es va obrir una mica i el sol es va escolar formant aquests raigs i inundant la plana del riu Lagarfjlót d’una llum especialment càlida, que va durar pocs segons abans d’apagar-se. És el que s’anomena el moment màgic en fotografia, aquests segons breus durant la posta de sol on tot s’encén per a apagar-se de cop i donar pas a la nit. La combinació del cansament de la jornada i la solitud de l’indret (Bakkagerdi està situat a 70 quilòmetres de la població més propera per carreteres de grava)  va fer que en aquell moment la visió d’aquella llum ens fés capgirar el cor.

Subiendo por la carretera que nos llevaria a Bakkagerdi (una localidad perdida en el pequeño fiordo de Borgarfjördur, en el noreste de Islandia) para ver los frailecillos atlánticos, en un día donde llevábamos conducidos unos 300 kilómetros por carreteras secundarias y de grava subíamos un puerto de montaña para recorrer los últimos kilómetros de nuestro camino. El cielo, gris todo el día, se abrió un poco y el sol se coló formando estos rayos e inundando el llano del río Lagarfjlót de una luz especialmente cálida, que duró pocos segundos antes de apagarse. Es lo que se llama el momento mágico en fotografía, esos segundos breves durante la puesta de sol donde todo se enciende para apagarse de golpe y dar paso a la noche. La combinación del cansancio de la jornada y la soledad del sitio (Bakkagerdi está situado a 70 kilómetros de la población más cercana por carreteras de grava) hizo que en aquel momento la visión de aquella luz nos tocó el corazón.

Jökulsá á Fjöllum

November 13th, 2012
Jökulsá á Fjöllum, Islàndia

Jökulsá á Fjöllum, Islàndia

Aquest nom tant “sonor” és el nom del segon riu més llarg d’Islàndia, que baixa del glaciar Vätnajökull en direcció nord per a desembocar a la costa septentrional de l’illa. És el riu que forma les cascades de Selfoss, Dettifoss (la més cabalosa d’Europa) i Hafragilsfoss, aquesta última quedaria just riu amunt des d’on està presa aquesta imatge. Les més grans inundacions glaciars (Jökullhaps) d’Islàndia van tenir lloc en aquest riu i van excavar aquesta gran gorja (per a fer-se una idea, mentre que l’Amazones té un cabal de 209.000 m3/s, el pic dels Jökullhap ocorreguts entre el 7100 i el 2000 abans de Crist van arribar a un cabal de 900.000 m3/s ! ). El riu encara baixa turbulent, arrossegant pedres i sediments cap al mar, com es pot veure a la imatge, on es barreja aigua neta de color fosc amb l’aigua marronosa del riu.

Este nombre tan “sonoro” es el nombre del segundo río más largo de Islandia, que baja del glaciar Vätnajökull en dirección norte para desembocar en la costa septentrional de la isla. Es el río que forma las cascadas de Selfoss, Dettifoss (la más caudalosa de Europa) y Hafragilsfoss, esta última quedaria justo río arriba desde donde está tomada esta imagen. Las más grandes inundaciones glaciares (Jökullhaps) de Islandia tuvieron lugar en este río, y excavaron este gran cañón (para hacerse una idea, mietras que el Amazonas tiene un caudal de 209.000 m3/s , el pico de los Jökullhap acontecidos entre el 7100 y el 2000 antes de Cristo llegaron a un caudal de 900.000 m3/s ! ). El río aún baja turbulento, arrastrando piedras y sedimentos hacia el mar, como se puede ver en la imagen, donde se mezcla agua limpia de color oscuro con el agua marrón del río.

Una esglèsia de basalt

November 9th, 2012
Kirkjan, Hjlódakletar, Islàndia.

Kirkjan, Hjlódaklettar, Islàndia.

Hljódaklettar, o els “penya-segats xiuxiuejants” en la seva traducció literal de l’islandès, són un conjunt de formacions de basalt que un seguit d’inundacions catastròfiques (jökullhaps) pel desglaç sobtat de porcions del gran glaciar del Vätnajökull (produïdes per erupcions volcàniques) van erosionar, deixant a la vista les magnífiques columnates de basalt en multitud de formes gegants. La més coneguda és la Kirkjan, l’esglèsia, un plec de la colada que forma una volta que tanca un gran espai sota seu. Un riu d’aigues grises i opaques serpenteja amb força entre les formacions monumentals, continuant el procés que ha originat aquest paisatge i demostrant que Islàndia està més viva que mai.

Hljódaklettar, o los “acantilados susurrantes” en su traducción literal del islandés, son un conjunto de formaciones de basalto que un conjunto de inundaciones catastróficas (jökullhaps) por el deshielo súbito de porciones del gran glaciar del Vätnajökull (producidas por erupciones volcánicas) erosionaron, dejando ver las magníficas columnatas de basalto en multitud de formas gigantes. La más conocida es la Kirkjan, la iglesia, un pliegue de la colada que forma una vuelta que cierra un gran espacio debajo. Un río de aguas grises y opacas serpentea con fuerza entre las formaciones monumentales, continuando el proceso que ha originado este pasiaje y demostrando que Islandia está más viva que nunca.