Fins aviat, papa

Tot pujant al Bastiments

Tot pujant al Bastiments

Papa, avui has marxat, en silenci, discretament, tranquil, com sempre t’havies caracteritzat. Em sento tant orgullós de tu, papa, ha vingut tantíssima gent a veure’t… I tothom tenia la mateixa frase a la boca: era tan bona persona… I és que eres probablement la persona de cor més gran que he conegut, ens estimaves amb bogeria igual que nosaltres t’estimàvem. Però has marxat massa aviat, ens quedaven masses camins per recórrer, masses muntanyes per pujar, masses paisatges per descobrir, masses experiències per compartir… et trobo tant a faltar… Papa, només que m’assembli una mica a tu ja crec que la meva vida serà plena. Em quedava tant per aprendre de tu… T’estimo molt, i segur que ens trobarem a trobar i tindrem moltíssimes històries a explicar-nos.

One Response to “Fins aviat, papa”

  1. Roser Says:

    Tots el trobarem a faltar, però saps que sempre hi serà. Quan jo vaig perdre el meu pare, Esteve, em va esperar a mi per dir-me adéu. Es va desplomar als meus peus i res van poder fer per reanimar-lo Quatre hores sentint màquines pitant i desfibriladors ineficaços, i els fills darrere la cortina. Jo sento encara avui que me’l van robar. Cap comiat, cap preparació, només el buit de cop en unes hores. Però sé que sempre el tinc, i sé que sóc un tros d’ell. Malgrat tot, per molt qu diguin, el dol és gros, dur, feixuc, i la soledat. Vaig entendre què vol dir quedar desemparat.
    saps que us estimo.

Leave a Reply