Archive for the ‘Retrat – Portrait’ Category

Fins aviat, papa

Saturday, May 25th, 2013
Tot pujant al Bastiments

Tot pujant al Bastiments

Papa, avui has marxat, en silenci, discretament, tranquil, com sempre t’havies caracteritzat. Em sento tant orgullós de tu, papa, ha vingut tantíssima gent a veure’t… I tothom tenia la mateixa frase a la boca: era tan bona persona… I és que eres probablement la persona de cor més gran que he conegut, ens estimaves amb bogeria igual que nosaltres t’estimàvem. Però has marxat massa aviat, ens quedaven masses camins per recórrer, masses muntanyes per pujar, masses paisatges per descobrir, masses experiències per compartir… et trobo tant a faltar… Papa, només que m’assembli una mica a tu ja crec que la meva vida serà plena. Em quedava tant per aprendre de tu… T’estimo molt, i segur que ens trobarem a trobar i tindrem moltíssimes històries a explicar-nos.

Amenaça tempesta

Sunday, May 20th, 2012
Amenaça tempesta al cole! - Amenaza tormenta en el cole! - Torroella de Montgrí

Amenaça tempesta al cole! - Amenaza tormenta en el cole! - Torroella de Montgrí

Tot i que aquest blog és fonamentalment de fotografia de natura, a vegades no puc deixar de penjar alguna altra foto com aquesta. Posades de moda últimament, les aplicacions mòbils tipus Instagram (amb la que està processada aquesta foto) han fet aflorar la creativitat de molta gent que abans no s’atrevia amb la fotografia. La senzillesa i l’inmediatesa són les protagonistes d’aquesta nova corrent fotogràfica, i encara que molts puristes denigren aquest tipus de fotografia i els que la practiquen, jo no puc estar més d’acord amb aquest auge. Si t’agrada la fotografia, tot el que sigui fomentar-la, que la gent hi participi i eliminar les barreres tècniques que apartaven a un públic important d’aquest art crec que és bo. Donant una volta per Instagram i altres xarxes socials, hi ha fotografies que em fan treure el barret tot i que estàn fetes amb un senzill mòbil i no amb una rèflex d’última generació, i és que hem de recordar que hi havia grans mestres que disparaven amb el que ara consideraríem “compactes”, i no per això deixem d’elevar les seves obres al cel fotogràfic! Referent a aquesta fotografia, està presa durant un dinar popular a la meva antiga escola, on un cel negre de tempesta ens amenaçava, i els nens es retiraven del pati per posar-se sota cobert. Un moment “robat” gràcies a l’inmediatesa de portar un mòbil a sobre.

Aunque este blog es fundamentalmente de fotografía de narulaeza, a veces no puedo dejar de colgar alguna foto como ésta. Puestas de moda últimamente, las apliaciones móviles tipo Instagram (con la que está procesada esta foto) han hecho aflorar la creatividad de mucha gente que antes no se atrevía con la fotografía. La sencillez y la inmediatez son las protagonistas de esta nueva corriente fotográfica, y aunque muchos puristas denigran este tipo de fotografia y los que la practican, yo no puedo estar más de acuerdo con este auge. Si te gusta la fotografía, todo lo que sea fomentarla, que la gente participe y eliminar las barreras técnicas que apartaban a un público importante de este arte creo que es bueno. Dando una vuelta por Instagram y otras redes sociales, hay fotografías que me hacen quitar el sombrero aunque están hechas con un sencillo móvil y no con una réflex de última generación, y es que tenemos que recordar que había grandes maestros que disparaban con lo que ahora consideraríamos “compactas”, y no por eso dejamos de elevar sus obras al cielo fotográfico! Referente a esta imagen, está tomada durante una comida popular en mi antiguo colegio, donde un cielo negro de tormenta nos amenazaba, y los niños se retiraban del patio para ponerse bajo cubierto. Un momento “robado” gracias a la inmediatez de llevar un móvil encima.

Paisatges interiors

Sunday, January 16th, 2011
Un moment de descans a l'hospital - Un momento de descanso en el hospital

Un moment de descans a l'hospital - Un momento de descanso en el hospital

Després d’una llarga temporada en què tenia el blog una mica abandonat, torno amb una imatge d’un lloc que encara que hi passo llargues temporades (i llargues, i llargues…), no hi acostumo a fer gaires fotografies, com és l’hospital. En aquest cas, tornant de sopar en una llarga guàrdia, caminàvem cap a la nostra unitat pels passadissos buits, al voltant de la mitjanit. En un moment que vam passar per una zona de penombra, vaig treure el mòbil, i aquest és el resultat.

Después de una larga temporada donde tenia el blog un poco abandonado, vuelvo con una imagen de un sitio que aunque paso largas temporadas en él (y largas, y largas…), no acostumbro a hacer muchas fotografías, como es el hospital. En este caso, volviendo de cenar en una larga guardia, andábamos hacia nuestra unidad por los pasillos vacíos, cerca de la medianoche. En un momenot que pasamos por una zona de penumbra, saqué el móvil, y este es el resultado.

Autorretrat tèrmic

Tuesday, December 21st, 2010
Autorretrat tèrmic, Camera Obscura, Edinburgh - Autorretrato térmico, Camera Obscura, Edinburgh

Autorretrat tèrmic, Camera Obscura, Edinburgh - Autorretrato térmico, Camera Obscura, Edinburgh

Un experiment en el museu Camera Obscura de Edinburgh, dedicat a la fotografia i les il·lusions òptiques. Una càmera que grava mitjançant la radiació infrarroja representa en vídeo la temperatura dels objectes que veu. En blau, els més freds, com la pròpia càmera, la ronyonera que porto a la cintura o el fons. En verd, temperatura intermitja, com la roba, escalfada per la pell de sota. En vermell, les zones calentes, com les mans, i en blanc, les més calentes, en aquest cas la cara, que és la que rep més aport sanguini. Una frikiada, vaja.

Un experimento en el museo Camera Obscura de Edinburgh, dedicado a la fotografía y las ilusiones ópticas. Una cámara que graba mediante la radiación infrarroja representa en vídeo la temperatura de los objetos que ve. En azul, los más fríos, como la propia cámara, la riñonera que llevo en la cintura o el fondo. En verde, temperatura intermedia, como la ropa, calentada por la piel de debajo. En rojo, las zonas calientes, como las manos, y en blanco las más calientes, en esta caso la cara, que es la que recibe más aporte sanguíneo. Una frikiada, vaya.

Free Flyer

Tuesday, December 22nd, 2009

Bruce McCandless II - NASA, 1984

S’acaba l’any 2009, i amb ell, l’Any Internacional de l’Astronomia. Avui presento una de les imatges relacionades amb el tema que tot i que de gran bellesa, també genera al públic que l’observa una sensació com d’angoixa… Veure una persona flotant lliure a l’espai, sense res que la uneixi a cap nau espacial, ens crea com una sensació d’inseguretat, d’anormalitat, fins i tot avui dia. La imatge va ser presa al febrer de l’any 1984, i apareix l’astronauta americà Bruce McCandless II provant un enginy autònom per a moure’s en l’ingravidesa anomenat EMU, que vindria a ser com una cadira amb uns mini-propulsors per a poder maniobrar sense haver d’estar físicament lligat a una nau, mentre els seus companys el fotografien des de la relativa seguretat de l’interior del transbordador espacial. Durant aquells anys es van realitzar varis experiments relacionats amb la mobilitat autònoma a l’espai, però es van considerar tant arriscats que la NASA va prohibir continuar les investigacions, i des de llavors els astronautes en els passejos espacials sempre van lligats físicament a alguna estructura. Tantmateix, ens queda per a la posteritat la imatge de Bruce, flotant sol a l’espai, desprotegit, totalment vulnerable, un prototipus d’imatge amb sensacions enfrontades.

Termina el año 2009, y con él, el Año Internacional de la Astronomía. Hoy presento una de las imágenes relacionadas con el tema que aunque de gran belleza, también genera en el público que la observa una sensación como de angustia… Ver una persona flotando libre en el espacio, sin nada que la una a ninguna nave espacial, nos crea como una sensación de inseguridad, de anormalidad, incluso hoy en día. La imagen fue tomada en febrero del año 1984, y aparece el astronauta americano Bruce McCandless II probando un ingenio autónomo para moverse en la ingravidez llamado EMU, que vendría a ser como una silla con unos mini-propulsores pada poder maniobrar sin tener que estar físicamente atado a una nave, mientras sus compañeros lo fotografiaban desde la relativa seguridad del interior del transbordador espacial. En aquellos años se realizaron varios experimentos relacionados con la movilidad autónoma en el espacio, pero se consideraron tan arriesgados que la NASA prohibió continuar las investigaciones, y desde entonces los astronautas en los paseos espaciales siempre van atados físicamente en alguna estructura. Sin embargo, nos queda para la posteridad la imagen de Bruce, flotando solo en el espacio, desprotegido, totalmente vulnerable, un prototipo de imagen con sensaciones enfrontadas.

Trotant per la platja

Monday, November 2nd, 2009
Passejant per la Pletera, L'Estartit - Paseando por la Pletera, l'Estartit

Passejant per la Pletera, L'Estartit - Paseando por la Pletera, l'Estartit

Quina diferència amb el pic de l’estiu! Al setembre la platja de l’Estartit esdevé solitària i relaxant, lluny del soroll i del moviment de l’agost, i convertint-se en un lloc ideal per passejar i relaxar-se quan cau el sol.

Qué diferencia con el pico del verano! En septiembre la playa de l’Estartit se convierte en solitaria y relajante, lejos del ruido y del movimiento de agosto, y convirtiéndose en un lugar ideal para pasear i relajarse cuando cae el sol.

Potència

Monday, October 19th, 2009
Potència viva - Indar i Maria a la Platja de l'Estartit

Potència viva - Maria i Indar a la Platja de l'Estartit

Els cotxes actuals en munten 90,110,150 o fins i tot 200, en una demostració de tecnologia humana. Tantmateix, veient-ne un tensant els músculs hom entén per què a la unitat de potència se l’anomena “cavall”.

Los coches actuales montan 90,110,150 o incluso 200, en una demostración de tecnología humana. Sin embargo, viendo uno tensando los músculos uno entiende por qué a la unidad de potencia se le llama “caballo”.

Alba

Tuesday, March 31st, 2009

 

Somriure pur - Sonrisa pura

Somriure pur - Sonrisa pura

Aquests últims dies he pogut comprovar que fotografiar nens petits és com anar de safari. El seu comportament és imprevisible, les seves expressions sovint no tenen res a veure amb el context… tot és diferent. Has d’estar ben alerta, talment com si estiguéssis al Serengeti! Amb una dificultat afegida… amb somriures com aquests és difícil concentrar-se i no quedar-te badant mirant-la!

Estos últimos días he podido comprobar que fotografiar niños pequeños es como ir de safari. Su comportamiento es imprevisible, sus expresiones muchas veces no tienen nada que ver con el contexto… todo es diferente. Tienes que estar bien alerta, como si estuvieras en el Serengeti! Con una dificultad añadida… con sonrisas como éstas es difícil concentrarse y no quedarte embobado mirándola!

Einstein, el geni

Saturday, March 28th, 2009

 

Arthur Sasse/AFP-Getty Images

Arthur Sasse/AFP-Getty Images

Albert Einstein ha sigut una de les ments més privilegiades de la història. Va ser capaç de revolucionar la física capgirant les teories que regien l’Univers amb la seva Teoria de la Relativitat General. A més, va descobrir altres fenòmens que ens han canviat la vida quotidiana, com l’efecte fotoelèctric, pel qual funcionen les cèl·lules fotovoltaiques, i pel qual va rebre el premi Nobel de física.

Albert Einstein ha sido una de las mentes más privilegiadas de la historia. Fue capaz de revolucionar la física moviendo de raíz las teorías que regían el Universo con su Teoría de la Relatividad General. Además, descubrió otros fenómenos que nos han cambiado la vida cotidiana, como el efecto fotoeléctrico, por el que funcionan las células fotovoltaicas, y por el cual recibió el premio Nobel de física.

Tantmateix, Einstein ha passat a la història també com el prototipus de geni peculiar, per no dir boig. La fotografia que més va contribuïr a aquesta imatge va ser presa per Arthur Sasse, el dia del 72è aniversari d’Einstein. Aquest desitjava tenir una festa en pau, però la premsa l’assetjava al campus de la universitat de Princeton. Sasse demanà al geni un somriure, i aquest, exasperat, el va obsequiar amb un llangot. El fotògraf no va perdre l’oportunitat de disparar, i així es creava un dels retrats més famosos de tots els temps i, a més, es canviava la forma amb que el món veia a Einstein.

Sin embargo, Einstein ha pasado a la historia también como el prototipo de genio peculiar, por no decir loco. La fotografía que más contribuyó a ésta imagen fue tomada por Arthur Sasse, el dia del 72º cumpleaños de Einstein. Éste deseaba tener una fiesta en paz, pero la prensa lo asediaba en el campus de la universidad de Princeton. Sasse pidió al genio una sonrisa, y éste, exasperado, lo obsequió sacándole la lengua. El fotógrafo no perdió la oportunidad de disparar, y así se creaba uno de los retratos más famosos de todos los tiempos, y además, se cambiaba la forma con la que el mundo veía a Einstein.

Per molts anys

Thursday, March 26th, 2009

Masai, Tanzània

Masai, Tanzània

Avui és l’aniversari de l’autora d’algunes fotografies de la web, ja és una mica més gran! Per molts anys!