Lost Landscapes Blog

Edinburgh Castle

Això és el que es diu una foto feta en equip! Passejant de pub en pub, al passar per un dels carrers que miren directament al castell, les noies van cridar “mireu el castell, que bonic amb la lluna!”. I en Miquel i jo ens vam llançar a fer la foto, fabricar un trespeus improvisat amb un senyal de “no parking” i poder obtenir aquesta imatge! Per cert, mentre que totes les imatges anteriors estàn preses amb una Nikon D90, aquesta és fruit d’una Nikon D5000, préstec improvitzat (i d’acord, ho reconec, quasi obligat…  ) de’n Miquel.
El Castell d’Edinburgh és una gran fortalesa que domina tota la ciutat d’Edinburgh, sent la seva atracció més famosa i punt de referència. Està construït al capdamunt d’un antic volcà extingit, i d’ell neix la famosa “Royal Mile”, que el connecta amb el palau de la Reina, situat una milla més avall, al costat de Holyrood Park. Construït en vàries fases, encara hostatja a soldats escocesos, i al seu interior guarda els símbols d’Escòcia: la corona, l’espasa i el ceptre.

Ésto es lo que se llama una foto en equipo! Paseando de pub en pub, al pasar por una de las calles que miran directamente al castillo, las chicas gritaron “mirad el castillo, que bonito con la luna!”. Y Miquel y yo nos lanzamos a hacer la foto, fabricar un trípode improvisado con una señal de “no parking” y poder obtener esta imagn! Por cierto, mientras que todas las imágenes anteriores de Edinburgh están tomadas con una Nikon D90, ésta es el fruto de una Nikon D5000, préstamo improvisado (y vale, lo reconozco, casi obligado…  ) de Miquel.
El Castillo de Edinburgh es una gran fortaleza que domina toda la ciudad de Edinburgh, siendo su atracción más famosa y punto de referencia. Está construido en la cima de un antiguo volcán extinguido, y de él nace la famosa “Royal Mile”, que lo conecta con el palacio de la Reina, situado una milla más abajo, al lado de Holyrood Park. Construido en varias fases, aún hospeda a soldados escoceses, y en su interior guarda los símbolos de Escocia: la corona, la espada y el cetro.

Blackford Hill, Edinburgh

Una cosa que m’ha sorprès de les terres Britàniques és el costum de col·locar bancs en punts estratègics pagats per particulars, per a recordar algú que ha traspassat. Per exemple, el carrer més transitat d’Edinburgh, Princess Street, té tota una vorera ocupada per bancs dedicats a diferents persones pels seus familiars. És un regal ben bonic, posar un banc en un lloc on a una persona li agradava reposar o contemplar les vistes. Concretament, el de la fotografia és al cim de Blackford Hill, un turó amb unes vistes inmillorables de tot Edinburgh i els seus voltants, en una posta de sol d’aquelles que posen la pell de gallina.

Una cosa que me ha sorprendido de las tierras Británicas es la costumbre de colocar bancos en puntos estratégicos pagados por particulares, para recordar a alguien que ha fallecido. Por ejemplo, la calle más transitada de Edinburgh, Princess Street, tiene toda una acera ocupada por bancos dedicados a diferentes personas por sus familiares. Es un regalo muy bonito, poner un banco en un lugar donde a una persona le gustaba descansar o contemplar las vistas. Concretamente el de la fotografía está en la cima de Blackford Hill, una colina con unas vistas inmejorables de todo Edinburgh y alrededores, en una puesta de sol de aquellas que ponen la piel de gallina.

Edinburgh des de Calton Hill

Agafem aquesta vista del casc antic d’Edinburgh des del turó volcànic de Calton Hill, li pugem el contrast, li afegim vinyetejat i tenim una imatge ben dramàtica que ens porta a l’època victoriana, o als llibres de Harry Potter. En aquesta vista panoràmica destaca el castell al centre de la imatge, i la multitud de torres i agulles que ressegueixen Princess Street.

Cogemos esta vista del casco antiguo de Edinburgh desde la colina volcánica de Calton Hill, le subimos el contraste, le añadimos viñeteado y tenemos una imagen bien dramática que nos lleva a la época victoriana, o a los libros de Harry Potter. En esta vista panorámica destaca el castillo en el centro de la imagen, y la multitud de torres y agujas que resiguen Princess Street.

Forth Bridge, South Queensferry, Escòcia.

Si en l’últim post parlàvem del Forth Road Bridge, avui toca mirar al seu germà gran, el Forth Bridge. Considerat encara avui com una obra mestra de l’enginyeria, va ser un dels primers ponts en fer servir acer, i el més llarg fins llavors en fer servir l’estructura “cantilever” per a suportar el pes del trànsit ferroviari que encara avui circula per les seves dues vies (fins a 200 al dia!). Va ser acabat al 1890, demostrant l’alt nivell de l’enginyeria de l’època victoriana, i les seves xifres són totes a gran escala: 50.000 tones d’acer, 2’5 quilòmetres de llargada, 102 metres d’alçada de les torres, 8 milions de reblons (l’últim, d’or, col·locat al seu lloc pel llavors príncep de Gal·les, després rei Eduard VIIè del Regne Unit), 26000 accidents i 98 morts per a construïr-lo. Si us passegeu per Escòcia, no perdeu l’oportunitat de visitar un pont amb més de 100 anys d’història i que encara suporta un gran trànsit ferroviari sense inmutar-se.

Si en el último post hablábamos del Forth Road Bridge, hoy toca mirar a su hermano mayor, el Forth Bridge. Considerado aún hoy como una obra maestra de la ingeniería, fue uno de los primeros puentes en usar acero, y el más largo hasta entonces en usar la estructura “cantilever” para soportar el peso del tráfico ferroviario que aún circula por sus dos vías (hasta 200 al día!). Fue acabado en 1890, demostrando el alto nivel de la ingeniería de la época victoriana, y sus cifras són todas a gran escala: 50.000 toneladas de acero, 2’5 kilómetros de largo, 102 metros de alto de las torres, 8 millones de remaches (el último, de oro, colocado en su lugar por el entonces príncipe de Gales, después rey Eduardo VII del Reino Unido), 26000 accidentes y 98 muertes para construirlo. Si os paseáis por Escocia, no perdáis la oportunidad de visitar un puente con más de 100 años de historia y que aún soporta un gran tráfico ferroviario sin inmutarse.

Forth Road Bridge, South Queensferry, Escòcia

Una obra mestra d’enginyeria, el Forth Road Bridge creua el Firth of Forth, l’estuari-fiord que separa la regió d’Edinburgh and the Lothians de la de Fife. Acabat el 1964, en aquella època era el pont penjant més llarg d’Europa i el 4t del món, amb 2500 metres de llarg i més d’un quilòmetre entre les dues torres. Es van usar 47000 tones d’acer, i com a curiositat, els dos cables que subjecten l’autopista estàn formats de centenars de cables més prims que tots junts medeixen un total de …. 50.000 km! Una obra mestra de l’enginyeria del segle XX, situada just davant d’una obra mestra de l’enginyeria del segle XIX com és el famós Forth Bridge, pont de ferrocarril de l’època victoriana més espectacular encara, que en parlaré en el pròxim post.

Una obra maestra de ingeniería, el Forth Road Bridge cruza el Firth of Forth, el estuario-fiordo que separa la región de Edinburgh and the Lothians de la de Fife. Acabado el 1964, en aquella época fue el puente colgante más largo de Europa y el cuarto de el mundo, con 2500 metros de largo y más de un kilómetro entre las dos torres. Se usaron 47000 toneladas de acero, y como curiosidad, los dos cables que sujetan la autopista están formados de centenares de cables más delgados que todos juntos miden un total de…. 50.000 km! Una obra maestra de la ingeniería del siglo XX, situada justo ante una obra maestra de la ingeniería del siglo XIX como es el famoso Forth Bridge, puente de ferrocarril de la época victoriana más espectacular aún, del que hablaré en el próximo post.

Descansant a Portobello, Edinburgh - Descansando en Portobello, Edinburgh

Una escena de diumenge, una mare i una filla descansant en un banc del passeig marítim, mentre al fons una criatura corre jugant amb el seu pare. Aquests petits moments de la vida que quan els gaudeixes, entens les coses importants que t’ofereix.

Una escena de domingo, una madre y una hija descansando en un banco del paseo marítimo, mientras al fondo una criatura corre jugando con su padre. Estos pequeños momentos de la vida que cuando los disfrutas, entiendes las cosas importantes que te ofrece.

Cavall pasturant als afores d'Edinburgh - Caballo pastando a las afueras de Edinburgh

Aquesta foto és una bona imatge del que en la meva opinió hauria de combinar una ciutat: no només teixit urbà, sinò també una zona rural a tocar per a deixar respirar aquest centre històric, alegrant la vista i alliberant el ciutadà d’una pura jungla de ciment.

Esta foto es una buena imagen del que en mi opinión tendría que combinar una ciudad: no sólo tejido urbano, sino también una zona rural muy cercana para dejar respirar este centro histórico, alegrando la vista y liberando el ciudadano de una pura jungla de cemento.

Racó de Monells, Baix Empordà - Rincón de Monells, Baix Empordà

Un racó de Monells, un d’aquests poblets de l’Empordà, autèntiques joies que des de l’època medieval s’han conservat en aquesta terra. Una imatge que contrasta amb el brogit estiuenc de les platges de la mateixa zona.

Un rincón de Monells, uno de estos pueblecitos del Empordà, auténticas joyas que desde la época medieval se han conservado en esta tierra. Una imagen que contrasta con el barullo estival de las playas de la misma zona.

Decadència a Lanzarote - Decadencia en Lanzarote

Sobta trobar-se enmig de Lanzarote, una illa de paisatges ben poc transformats, un racó tant decadent com aquest: una platja bruta, una nau industrial abandonada i un vaixell varat a la platja, oxidat, amb la proa arrencada. De tant decadent, una composició ben bonica!

Sorprende encontrarse en medio de Lanzarote, una isla de paisajes poco transformados, un rincón tan decadente como éste: una playa sucia, una nave industrial abandonada y un barco varado en la playa, oxidado, con la proa arrancada. De tan decadente, una bonita composición!

Montgat sota la neu - Montgat bajo la nieve

Una imatge inèdita de Montgat, un poble marítim colgat sota la neu. La platja, els velers avarats, el passeig marítim… tot agafa un color blanc, la natura rient-se de nosaltres, demostrant que sempre ens podrà sorprendre! I jo que continuo amb aquest estil tipus lomografia, però dessaturant les imatges.

Una imagen inédita de Montgat, un pueblo marítimo cubierto de nieve. La playa, los veleros varados, el paseo marítimo… todo coge un color blanco, la naturaleza riéndose de nosotros, demostrando que siempre nos podrá sorprender! Y yo que continúo con este estilo tipo lomografía, pero desaturando las imágenes.