Archive for the ‘Urbana’ Category

Final de trajecte

Monday, November 8th, 2010

Prop de Broadford, illa de Skye, Scotland - Cerca de Broadford, isla de Skye, Scotland

En un raconet en una badia de l’illa de Skye, la més gran de les Hèbrides, vam trobar aquest cementiri. Lluny de la imatge probablement tètrica que aquests indrets ens provoquen a les cultures mediterrànies, aquest era un lloc de pau i tranquilitat, envoltat només de camps d’herba, al costat d’una platja pedregosa que només apareix amb marea baixa. Un lloc on descansen alguns habitants d’aquesta illa, gent dura, capaç d’aguantar una meteorologia que castiga dia sí dia també aquesta terra, amb hiverns llargs i amb poca llum, i una costa colpejada per un Atlàntic amb pocs amics.

En un rinconcito en una bahía de la isla de Skye, la mayor de las Hébridas, encontramos este cementerio. Lejos de la imagen probablemente tétrica que estos sitios nos provocan a las culturas mediterráneas, este era un sitio de paz y tranquilidad, rodeado sólo de campos de hierba, al lado de una playa pedregosa que sólo aparece con bajamar. Un lugar donde descansan algunos habitantes de esta isla, gente dura, capaz de aguantar una meteorología que castiga día sí día también esta tierra, con inviernos largos y con poca luz, y una costa golpeada por un Atlántico con pocos amigos.

Greyfryar’s Bobby

Tuesday, September 28th, 2010

Greyfryar's Bobby - Edinburgh

Aquesta és la història del gos més conegut d’Escòcia: l’any 1872, un pastor moria a la ciutat d’Edinburgh i era enterrat a l’esglèsia de Greyfryar’s. El seu gos de 2 anys, Bobby, demostrant fidelitat fins al final, es va asseure al costat de la tomba, on es va mantenir durant 14 anys fins que ell també va morir. La gent d’Edinburgh, commoguda, li portava menjar i aigua, i finalment el van enterrar al costat del seu amo. Símbol de l’amistat, la tomba de Bobby presideix el cementiri que envolta l’esglèsia de Greyfryar’s al centre d’Edinburgh, i els seus habitants encara li porten joguines i flors.

Greyfryar's Bobby - Edinburgh

Esta es la historia del perro más conocido de Escocia: el año 1872, un pastor moría en la ciudad de Edinburgh, y era enterrado en la iglesia de Greyfryar’s. Su perro de 2 años, Bobby, demostrando fidelidad hasta el final, se sentó al lado de la tumba, donde se mantuvo durante 14 años hasta que él también murió. La gente de Edinburgh, conmovida, le llevaba comida y agua, y finalmente lo enterraron al lado de su amo. Símbolo de la amistad, la tumba de Bobby preside el cementerio que rodea la iglesa de Greyfryar’s en el centro de Edinburgh, y sus habitantes aún le llevan juguetes y flores.

HDR victorià

Thursday, September 23rd, 2010

Baixant a Grassmarket, Edinburgh - Bajando hacia Grassmarket, Edinburgh

LHDR és una tècnica ideal per a destacar les textures de la pedra i l’asfalt en aquesta imatge, i poder reproduïr la escena correctament amb aquest cel gris. Una imatge que destaca el fort aspecte victorià de la ciutat d’Edinburgh, en aquesta baixada al Grassmarket, una plaça rodejada de pubs i botigues estranyes, amb molta vida.

El HDR es una técnica ideal para destacar las texturas de la piedra i el asfalto en esta imagen, y poder reproducir la escena correctamente con este cielo gris. Una imagen que destaca el fuerte aspecto victoriano de la ciudad de Edinburgh, en esta cuesta hacia Grassmarket, una plaza rodeada de pubs i tiendas extrañas, con mucha vida.

Edinburgh en flames!

Monday, September 13th, 2010

Piromusical a Edinburgh

Noooo, simplement el gran festival d’Edinburgh va arribar a la seva fi, i ho van celebrar amb un gran piromusical al voltant del castell!

Noooo, simplemente el gran festival de Edinburgh llegó a su fin, y lo celebraron con un gran piromusical alrededor del castillo!

Piromusical a Edinburgh

Piromusical a Edinburgh

Saint Margaret’s Loch

Wednesday, September 8th, 2010

Holyrood Park, Edinburgh

Al parc de Holyrood, just al costat del Palau de la Reina (Holyrood’s Palace) hi ha aquest petit llac o “loch”, als peus de les ruïnes de l’antiga capella de Saint Anthony’s. El parc de Holyrood el formen l’antic volcà extingit “Arthur’s Seat” i els terrenys que el rodejen, d’un verd penetrant. Una delícia per anar a passejar, i això que està rodejat per la ciutat!

En el parque de Holyrood, justo al lado del Palacio de la Reina (Holyrood’s Palace) hay este pequeño lago o “loch”, a los pies de las ruinas de la antigua capilla de Saint Anthony’s. El parque de Holyrood lo forman el antiguo volcán extinguido “Arthur’s Seat” y los terrenos que lo rodean, de un verde penetrante. Una delicia para ir a pasear, y eso que está rodeado por la ciudad!

Edinburgh Castle

Tuesday, August 31st, 2010

Edinburgh Castle

Això és el que es diu una foto feta en equip! Passejant de pub en pub, al passar per un dels carrers que miren directament al castell, les noies van cridar “mireu el castell, que bonic amb la lluna!”. I en Miquel i jo ens vam llançar a fer la foto, fabricar un trespeus improvisat amb un senyal de “no parking” i poder obtenir aquesta imatge! Per cert, mentre que totes les imatges anteriors estàn preses amb una Nikon D90, aquesta és fruit d’una Nikon D5000, préstec improvitzat (i d’acord, ho reconec, quasi obligat… ;)  ) de’n Miquel.
El Castell d’Edinburgh és una gran fortalesa que domina tota la ciutat d’Edinburgh, sent la seva atracció més famosa i punt de referència. Està construït al capdamunt d’un antic volcà extingit, i d’ell neix la famosa “Royal Mile”, que el connecta amb el palau de la Reina, situat una milla més avall, al costat de Holyrood Park. Construït en vàries fases, encara hostatja a soldats escocesos, i al seu interior guarda els símbols d’Escòcia: la corona, l’espasa i el ceptre.

Ésto es lo que se llama una foto en equipo! Paseando de pub en pub, al pasar por una de las calles que miran directamente al castillo, las chicas gritaron “mirad el castillo, que bonito con la luna!”. Y Miquel y yo nos lanzamos a hacer la foto, fabricar un trípode improvisado con una señal de “no parking” y poder obtener esta imagn! Por cierto, mientras que todas las imágenes anteriores de Edinburgh están tomadas con una Nikon D90, ésta es el fruto de una Nikon D5000, préstamo improvisado (y vale, lo reconozco, casi obligado… ;)  ) de Miquel.
El Castillo de Edinburgh es una gran fortaleza que domina toda la ciudad de Edinburgh, siendo su atracción más famosa y punto de referencia. Está construido en la cima de un antiguo volcán extinguido, y de él nace la famosa “Royal Mile”, que lo conecta con el palacio de la Reina, situado una milla más abajo, al lado de Holyrood Park. Construido en varias fases, aún hospeda a soldados escoceses, y en su interior guarda los símbolos de Escocia: la corona, la espada y el cetro.

Bancs “en memòria…”

Thursday, August 26th, 2010

Blackford Hill, Edinburgh

Una cosa que m’ha sorprès de les terres Britàniques és el costum de col·locar bancs en punts estratègics pagats per particulars, per a recordar algú que ha traspassat. Per exemple, el carrer més transitat d’Edinburgh, Princess Street, té tota una vorera ocupada per bancs dedicats a diferents persones pels seus familiars. És un regal ben bonic, posar un banc en un lloc on a una persona li agradava reposar o contemplar les vistes. Concretament, el de la fotografia és al cim de Blackford Hill, un turó amb unes vistes inmillorables de tot Edinburgh i els seus voltants, en una posta de sol d’aquelles que posen la pell de gallina.

Una cosa que me ha sorprendido de las tierras Británicas es la costumbre de colocar bancos en puntos estratégicos pagados por particulares, para recordar a alguien que ha fallecido. Por ejemplo, la calle más transitada de Edinburgh, Princess Street, tiene toda una acera ocupada por bancos dedicados a diferentes personas por sus familiares. Es un regalo muy bonito, poner un banco en un lugar donde a una persona le gustaba descansar o contemplar las vistas. Concretamente el de la fotografía está en la cima de Blackford Hill, una colina con unas vistas inmejorables de todo Edinburgh y alrededores, en una puesta de sol de aquellas que ponen la piel de gallina.

Afegim una mica de dramatisme

Sunday, August 22nd, 2010

Edinburgh des de Calton Hill

Agafem aquesta vista del casc antic d’Edinburgh des del turó volcànic de Calton Hill, li pugem el contrast, li afegim vinyetejat i tenim una imatge ben dramàtica que ens porta a l’època victoriana, o als llibres de Harry Potter. En aquesta vista panoràmica destaca el castell al centre de la imatge, i la multitud de torres i agulles que ressegueixen Princess Street.

Cogemos esta vista del casco antiguo de Edinburgh desde la colina volcánica de Calton Hill, le subimos el contraste, le añadimos viñeteado y tenemos una imagen bien dramática que nos lleva a la época victoriana, o a los libros de Harry Potter. En esta vista panorámica destaca el castillo en el centro de la imagen, y la multitud de torres y agujas que resiguen Princess Street.

Creuant camins, the big way! (II)

Tuesday, August 17th, 2010

Forth Bridge, South Queensferry, Escòcia.

Si en l’últim post parlàvem del Forth Road Bridge, avui toca mirar al seu germà gran, el Forth Bridge. Considerat encara avui com una obra mestra de l’enginyeria, va ser un dels primers ponts en fer servir acer, i el més llarg fins llavors en fer servir l’estructura “cantilever” per a suportar el pes del trànsit ferroviari que encara avui circula per les seves dues vies (fins a 200 al dia!). Va ser acabat al 1890, demostrant l’alt nivell de l’enginyeria de l’època victoriana, i les seves xifres són totes a gran escala: 50.000 tones d’acer, 2’5 quilòmetres de llargada, 102 metres d’alçada de les torres, 8 milions de reblons (l’últim, d’or, col·locat al seu lloc pel llavors príncep de Gal·les, després rei Eduard VIIè del Regne Unit), 26000 accidents i 98 morts per a construïr-lo. Si us passegeu per Escòcia, no perdeu l’oportunitat de visitar un pont amb més de 100 anys d’història i que encara suporta un gran trànsit ferroviari sense inmutar-se.

Si en el último post hablábamos del Forth Road Bridge, hoy toca mirar a su hermano mayor, el Forth Bridge. Considerado aún hoy como una obra maestra de la ingeniería, fue uno de los primeros puentes en usar acero, y el más largo hasta entonces en usar la estructura “cantilever” para soportar el peso del tráfico ferroviario que aún circula por sus dos vías (hasta 200 al día!). Fue acabado en 1890, demostrando el alto nivel de la ingeniería de la época victoriana, y sus cifras són todas a gran escala: 50.000 toneladas de acero, 2’5 kilómetros de largo, 102 metros de alto de las torres, 8 millones de remaches (el último, de oro, colocado en su lugar por el entonces príncipe de Gales, después rey Eduardo VII del Reino Unido), 26000 accidentes y 98 muertes para construirlo. Si os paseáis por Escocia, no perdáis la oportunidad de visitar un puente con más de 100 años de historia y que aún soporta un gran tráfico ferroviario sin inmutarse.

Creuant camins, the big way!

Monday, August 16th, 2010

Forth Road Bridge, South Queensferry, Escòcia

Una obra mestra d’enginyeria, el Forth Road Bridge creua el Firth of Forth, l’estuari-fiord que separa la regió d’Edinburgh and the Lothians de la de Fife. Acabat el 1964, en aquella època era el pont penjant més llarg d’Europa i el 4t del món, amb 2500 metres de llarg i més d’un quilòmetre entre les dues torres. Es van usar 47000 tones d’acer, i com a curiositat, els dos cables que subjecten l’autopista estàn formats de centenars de cables més prims que tots junts medeixen un total de …. 50.000 km! Una obra mestra de l’enginyeria del segle XX, situada just davant d’una obra mestra de l’enginyeria del segle XIX com és el famós Forth Bridge, pont de ferrocarril de l’època victoriana més espectacular encara, que en parlaré en el pròxim post.

Una obra maestra de ingeniería, el Forth Road Bridge cruza el Firth of Forth, el estuario-fiordo que separa la región de Edinburgh and the Lothians de la de Fife. Acabado el 1964, en aquella época fue el puente colgante más largo de Europa y el cuarto de el mundo, con 2500 metros de largo y más de un kilómetro entre las dos torres. Se usaron 47000 toneladas de acero, y como curiosidad, los dos cables que sujetan la autopista están formados de centenares de cables más delgados que todos juntos miden un total de…. 50.000 km! Una obra maestra de la ingeniería del siglo XX, situada justo ante una obra maestra de la ingeniería del siglo XIX como es el famoso Forth Bridge, puente de ferrocarril de la época victoriana más espectacular aún, del que hablaré en el próximo post.