Doolin
Doolin
Avui us presento una fotografia presa en una platja de Doolin, a la costa oest d’Irlanda. Recordo aquell viatge amb molt afecte, va ser un viatge per la Irlanda rural, durant l’hivern, sense gairebé cap visitant estranger als llocs on anàvem. Uns paisatges molt diferents del que estem acostumats a la Mediterrània, una gent molt amable amb el visitant, i un ambient que moltes vegades era màgic. Concretament, aquesta foto la vam prendre en una platja de còdols perduda, en un dia gris. Tantmateix, l’excursió camp a través va valer la pena, ja que el sol va sortir per sota el cel tempestuós, i va banyar tota l’escena amb una llum càlida, que feia brillar els penyasegats i les cascades que queien per ells, tot irreal, tot màgic.
Podeu veure més fotos d’aquell moment a la galeria d’Irlanda, aquí
Hoy os presento una fotografía tomada en una playa de Doolin, en la costa oeste de Irlanda. Recuerdo aquel viaje con mucho afecto, fue un viaje por la irlanda rural, durante el invierno, sin casi ningún visitante extranjero en los sitios donde íbamos. Unos paisajes muy diferentes de los que estamos acostumbrados en el Mediterráneo, una gente muy amable con el visitante, y un ambiente que muchas veces era mágico. Concretamente, ésta foto la tomamos en una playa de cantos perdida, en un día gris. Sin embargo, la excursión campo a través valió la pena, ya que el sol salió por debajo del cielo tormentoso, y bañó toda la escena con una luz cálida, que hacía brillar los acantilados, y las cascadas que caían por ellos, todo irreal, todo mágico.
Podéis ver más fotos de aquell momento en la galería de Irlanda, aquí