Lost Landscapes Blog

Edinburgh Castle

Això és el que es diu una foto feta en equip! Passejant de pub en pub, al passar per un dels carrers que miren directament al castell, les noies van cridar “mireu el castell, que bonic amb la lluna!”. I en Miquel i jo ens vam llançar a fer la foto, fabricar un trespeus improvisat amb un senyal de “no parking” i poder obtenir aquesta imatge! Per cert, mentre que totes les imatges anteriors estàn preses amb una Nikon D90, aquesta és fruit d’una Nikon D5000, préstec improvitzat (i d’acord, ho reconec, quasi obligat…  ) de’n Miquel.
El Castell d’Edinburgh és una gran fortalesa que domina tota la ciutat d’Edinburgh, sent la seva atracció més famosa i punt de referència. Està construït al capdamunt d’un antic volcà extingit, i d’ell neix la famosa “Royal Mile”, que el connecta amb el palau de la Reina, situat una milla més avall, al costat de Holyrood Park. Construït en vàries fases, encara hostatja a soldats escocesos, i al seu interior guarda els símbols d’Escòcia: la corona, l’espasa i el ceptre.

Ésto es lo que se llama una foto en equipo! Paseando de pub en pub, al pasar por una de las calles que miran directamente al castillo, las chicas gritaron “mirad el castillo, que bonito con la luna!”. Y Miquel y yo nos lanzamos a hacer la foto, fabricar un trípode improvisado con una señal de “no parking” y poder obtener esta imagn! Por cierto, mientras que todas las imágenes anteriores de Edinburgh están tomadas con una Nikon D90, ésta es el fruto de una Nikon D5000, préstamo improvisado (y vale, lo reconozco, casi obligado…  ) de Miquel.
El Castillo de Edinburgh es una gran fortaleza que domina toda la ciudad de Edinburgh, siendo su atracción más famosa y punto de referencia. Está construido en la cima de un antiguo volcán extinguido, y de él nace la famosa “Royal Mile”, que lo conecta con el palacio de la Reina, situado una milla más abajo, al lado de Holyrood Park. Construido en varias fases, aún hospeda a soldados escoceses, y en su interior guarda los símbolos de Escocia: la corona, la espada y el cetro.

Prop de Tower Farm, Liberton, Edinburgh - Cerca de Tower Farm, Liberton, Edinburgh

Aquí tenim aquests borinots aprofitant un dels pocs dies asolellats i recollint tot el nèctar que sigui possible! Realment aquests matolls amb les flors tant boniques atreien un trànsit important al seu voltant!

Aquí tenemos estos abejorros aprovechando uno de los pocos días soleados y recogiendo todo el néctar que sea posible! Realmente estos matojos con las flores tan bonitas atraían un tráfico considerable a su alrededor!

Prop de Tower Farm, Liberton, Edinburgh - Cerca de Tower Farm, Liberton, Edinburgh

Howard Dean Path, Hermitage Site, Edinburgh

El Howard Dean Path és un corriol que discorre per un minúscul bosc humit, d’uns 300 metres de llargada i només 6 o 7 d’amplada, entre un camp de blat i un tancat per cavalls. Tantmateix, un cop hi entres, tot és fosc, molt humit, les roques cobertes de molsa, fins que aviat em surts per l’altra banda i tornes a veure el sol (amb sort, això és Escòcia!). Un raconet ben bonic!

El Howard Dean Path es un sendero que discurre por un minúsculo bosque húmedo, de unos 300 metros de largo y sólo 6 o 7 de ancho, entre un campo de trigo y un campo vallado para caballos. Sin embargo, una vez entras, todo es oscuro, muy húmedo, las rocas cubiertas de musgo, hasta que pronto sales por el otro lado y vuelves a ver el sol (con suerte, esto es Escocia!). Un rinconcito muy bonito!

Blackford Hill, Edinburgh

Una cosa que m’ha sorprès de les terres Britàniques és el costum de col·locar bancs en punts estratègics pagats per particulars, per a recordar algú que ha traspassat. Per exemple, el carrer més transitat d’Edinburgh, Princess Street, té tota una vorera ocupada per bancs dedicats a diferents persones pels seus familiars. És un regal ben bonic, posar un banc en un lloc on a una persona li agradava reposar o contemplar les vistes. Concretament, el de la fotografia és al cim de Blackford Hill, un turó amb unes vistes inmillorables de tot Edinburgh i els seus voltants, en una posta de sol d’aquelles que posen la pell de gallina.

Una cosa que me ha sorprendido de las tierras Británicas es la costumbre de colocar bancos en puntos estratégicos pagados por particulares, para recordar a alguien que ha fallecido. Por ejemplo, la calle más transitada de Edinburgh, Princess Street, tiene toda una acera ocupada por bancos dedicados a diferentes personas por sus familiares. Es un regalo muy bonito, poner un banco en un lugar donde a una persona le gustaba descansar o contemplar las vistas. Concretamente el de la fotografía está en la cima de Blackford Hill, una colina con unas vistas inmejorables de todo Edinburgh y alrededores, en una puesta de sol de aquellas que ponen la piel de gallina.

Blackford Hill des de Liberton, Edinburgh

Després de l’espectacle d’aquesta tarda, definitivament els cels d’Escòcia són senzillament acollonants ”astonishing”!

Después del espectáculo de esta tarde, definitivamente los cielos de Escocia són sencillamente acojonantes “astonishing”!

Prop de "The Stables Pub", Edinburgh - Cerca de "The Stables Pub", Edinburgh

Una imatge nocturna per a relaxar-nos. Una lluna plena que ilumina tota l’escena tenyint-la d’una llum blavosa i freda, que fa contrastar el primer pla contra el cel.

Una imagen nocturna para relajarnos. Una luna llena que ilumina toda la escena tiñiéndola de una luz azulada y fría, que hace contrastar el primer plano contra el cielo.

Edinburgh des de Calton Hill

Agafem aquesta vista del casc antic d’Edinburgh des del turó volcànic de Calton Hill, li pugem el contrast, li afegim vinyetejat i tenim una imatge ben dramàtica que ens porta a l’època victoriana, o als llibres de Harry Potter. En aquesta vista panoràmica destaca el castell al centre de la imatge, i la multitud de torres i agulles que ressegueixen Princess Street.

Cogemos esta vista del casco antiguo de Edinburgh desde la colina volcánica de Calton Hill, le subimos el contraste, le añadimos viñeteado y tenemos una imagen bien dramática que nos lleva a la época victoriana, o a los libros de Harry Potter. En esta vista panorámica destaca el castillo en el centro de la imagen, y la multitud de torres y agujas que resiguen Princess Street.

Granges de Mortonhall, Edinburgh - Granjas de Mortonhall, Edinburgh

Tot passejant per camps i granges de cavalls (i dirigint-nos a un pub a degustar una bona red ale), anàvem observant com creixien aquests cúmuls, tot preparant-se per a descarregar durant la nit. Just a l’últim moment, un raig d’un sol a punt de pondre’s els va il·luminar amb aquesta llum tant càlida, que juntament amb la lluna van donar lloc a aquesta imatge.

Paseando por los campos y granjas de caballos (y dirigiéndonos a un pub a degustar una buena red ale), fuimos observando como crecían estos cúmulos, preparándose para descargar durante la noche. Justo en el último momento, un rayo de un sol a punto de esconderse los iluminó con esta luz tan cálida, que junto con la luna crearon esta imagen.

Forth Bridge, South Queensferry, Escòcia.

Si en l’últim post parlàvem del Forth Road Bridge, avui toca mirar al seu germà gran, el Forth Bridge. Considerat encara avui com una obra mestra de l’enginyeria, va ser un dels primers ponts en fer servir acer, i el més llarg fins llavors en fer servir l’estructura “cantilever” per a suportar el pes del trànsit ferroviari que encara avui circula per les seves dues vies (fins a 200 al dia!). Va ser acabat al 1890, demostrant l’alt nivell de l’enginyeria de l’època victoriana, i les seves xifres són totes a gran escala: 50.000 tones d’acer, 2’5 quilòmetres de llargada, 102 metres d’alçada de les torres, 8 milions de reblons (l’últim, d’or, col·locat al seu lloc pel llavors príncep de Gal·les, després rei Eduard VIIè del Regne Unit), 26000 accidents i 98 morts per a construïr-lo. Si us passegeu per Escòcia, no perdeu l’oportunitat de visitar un pont amb més de 100 anys d’història i que encara suporta un gran trànsit ferroviari sense inmutar-se.

Si en el último post hablábamos del Forth Road Bridge, hoy toca mirar a su hermano mayor, el Forth Bridge. Considerado aún hoy como una obra maestra de la ingeniería, fue uno de los primeros puentes en usar acero, y el más largo hasta entonces en usar la estructura “cantilever” para soportar el peso del tráfico ferroviario que aún circula por sus dos vías (hasta 200 al día!). Fue acabado en 1890, demostrando el alto nivel de la ingeniería de la época victoriana, y sus cifras són todas a gran escala: 50.000 toneladas de acero, 2’5 kilómetros de largo, 102 metros de alto de las torres, 8 millones de remaches (el último, de oro, colocado en su lugar por el entonces príncipe de Gales, después rey Eduardo VII del Reino Unido), 26000 accidentes y 98 muertes para construirlo. Si os paseáis por Escocia, no perdáis la oportunidad de visitar un puente con más de 100 años de historia y que aún soporta un gran tráfico ferroviario sin inmutarse.

Forth Road Bridge, South Queensferry, Escòcia

Una obra mestra d’enginyeria, el Forth Road Bridge creua el Firth of Forth, l’estuari-fiord que separa la regió d’Edinburgh and the Lothians de la de Fife. Acabat el 1964, en aquella època era el pont penjant més llarg d’Europa i el 4t del món, amb 2500 metres de llarg i més d’un quilòmetre entre les dues torres. Es van usar 47000 tones d’acer, i com a curiositat, els dos cables que subjecten l’autopista estàn formats de centenars de cables més prims que tots junts medeixen un total de …. 50.000 km! Una obra mestra de l’enginyeria del segle XX, situada just davant d’una obra mestra de l’enginyeria del segle XIX com és el famós Forth Bridge, pont de ferrocarril de l’època victoriana més espectacular encara, que en parlaré en el pròxim post.

Una obra maestra de ingeniería, el Forth Road Bridge cruza el Firth of Forth, el estuario-fiordo que separa la región de Edinburgh and the Lothians de la de Fife. Acabado el 1964, en aquella época fue el puente colgante más largo de Europa y el cuarto de el mundo, con 2500 metros de largo y más de un kilómetro entre las dos torres. Se usaron 47000 toneladas de acero, y como curiosidad, los dos cables que sujetan la autopista están formados de centenares de cables más delgados que todos juntos miden un total de…. 50.000 km! Una obra maestra de la ingeniería del siglo XX, situada justo ante una obra maestra de la ingeniería del siglo XIX como es el famoso Forth Bridge, puente de ferrocarril de la época victoriana más espectacular aún, del que hablaré en el próximo post.