Tot sovint els aficionats a la fotografia hem de sentir algun qualificatiu com “ui, aquestes fotos són de professional”, o “ets fotògraf”. En aquest post intentaré resumir el per què aquestes frases em semblen un disbarat (evidentment entenc que són frases d’ànim i suport, i les agraeixo!), sobretot quan últimament el terme “professional de la fotografia” cada cop està més difuminat.
D’un temps ençà, els mitjans de comunicació, sobretot la premsa escrita, ha patit una davallada de la qualitat de les imatges gràfiques que alguns cops és alarmant. Cada vegada és més freqüent veure com un periodista redactor a més s’encarrega de fer algunes fotografies. Això fa que el fotoperiodisme cada cop estigui més devaluat, i si no fos per iniciatives com el World Press Photo, el festival Visa pour l’image o altres premis, molts professionals quedarien en un segon pla.
Conflicte Tamil a Sri Lanka - REUTERS
Muchas veces los aficionados a la fotografia hemos de oír algun calificativo como “ui, estas fotos son de profesional”, o “eres fotógrafo”. En este post intentaré resumir el por qué estas frases me parecen un disparate (evidentemente entiendo que son frases de ánimo y apoyo, y las agradezco!), sobretodo cuando últimament el término “profesional de la fotografia” cada vez está más difuminado.
Hace un tiempo que los medios de comunicación, sobretodo la prensa escrita, ha sufrido una disminución de la calidad de las imágenes gráficas que algunas veces es alarmante. Cada vez es más frecuente ver como un periodista redactor además se encarga de hacer algunas fotografías. Esto hace el que el fotoperiodismo cada vez esté más devaluado, y si no fuera por iniciativas como el World Press Photo, el festival Visa pour l’image o otros premios, muchos profesionales quedarían en un segundo plano.
El gran augment de la presència i difusió de la fotografia d’aficionat té, al meu entendre vàries raons: augment del poder adquisitiu de la societat en general en els últims anys, competència ferotge entre marques que fa que es puguin adquirir càmeres de grans prestacions a preus molt ajustats, democratització de les tècniques fotogràfiques de postproducció amb l’arribada de la tecnologia digital, i un dels més importants, la generalització d’internet, que per una banda suposa l’accés quasi bé ilimitat a coneixements abans tancats a petits cercles d’entesos en el tema i la possibilitat de que qualsevol persona pugui fer difusió de les seves fotografies a nivell global amb cost zero. Ara bé, no oblidem que un aficionat obté fotografies per plaer a diferència d’un professional, que obté fotografies per guanyar-se la vida. Un professional sap que si les fotografies realitzades no són de qualitat, els seus ingressos per viure minvaràn considerablement. Treballa sota molta pressió, sabent que s’hi juga el pa, i té els recursos necessaris per sortir de quasi bé qualsevol situació. Per tant, la qualificació de professional comporta que un fotògraf no es pot quedar a casa o a l’hotel pensant que demà serà un altre dia, a diferència d’un aficionat. Jo sóc un professional, però de la medicina. A mi em paguen per atendre malalts, i quan faig fotografies, només penso en el plaer de fer-les, no de si podré vendre-les més tard. No tinc preocupacions quan faig fotografies.
World Press Photo of the year 2007
El gran augmento de la presencia i difusión de la fotografía de aficionado tiene, a mi entender, varias razones: augmento del poder adquisitivo de la sociedad en general en los últimos años, competencia feroz entre marcas que hace que se puedan adquirir cámaras de grandes prestaciones a precios muy ajustados, democratización de las técnicas fotográficas de postproducción con la llegada de la tecnología digital, y uno de los más importantes, la generalización de internet, que por un lado supone el acceso casi ilimitado a conocimientos antes cerrados a pequeños círculos de entendidos en el tema y la posibilidad de que cualquier persona pueda hacer difusión de sus fotografías a nivel global con coste cero. Ahora bien, no olvidemos que un aficionado obtiene fotografías por placer a diferencia de un profesional, que obtiene fotografías para ganarse la vida. Un professional sabe que si las fotografías realizadas no son de calidad, sus ingresos para vivir menguarán considerablemente. Trabaja bajo mucha presión, a sabiendas que se juega el pan, y tiene los recursos necesarios para salir de casi cualquier situación. Por lo tanto, la calificación de profesional comporta que un fotógrafo no se pueda quedar en casa o en el hotel pensando que mañana será otro día, a diferencia de un aficionado. Yo también soy un profesional, pero de la medicina. A mi me pagan para atender enfermos, y cuando hago fotografías, sólo pienso en el placer de hacerlas, no de si podré venderlas más tarde. No tengo preocupaciones cuando hago fotografías.
És cert que molts aficionats arriben a dominar la tècnica tant bé o millor que un professional, i que molt sovint fotografies en revistes sobretot de viatges i natura estàn realitzades per aficionats. Ara bé, que els diaris cada cop més abusin de les “fotografies ciutadanes”, amb l’esquer de la il·lusió que a una persona “normal” vegi la seva fotografia feta amb el mòbil impresa a la premsa, deixant de pagar a professionals molt ben preparats, això és inadmissible.
Es cierto que muchos aficionados llegan a dominar la técnica tan bien o mejor que un profesional, y que muchas veces fotografías en revistas sobretodo de viajes y naturaleza están realizadas por aficionados. Sin embargo, que los periódicos cada vez abusen más de las “fotografías ciudadanas”, con el cebo de la ilusión que a una persona “normal” vea su fotografía realizada con el móvil impresa en la prensa, dejando de pagar a profesionales muy bien preparados, ésto es inadmisible.
