Lost Landscapes Blog

Somriure pur - Sonrisa pura

Aquests últims dies he pogut comprovar que fotografiar nens petits és com anar de safari. El seu comportament és imprevisible, les seves expressions sovint no tenen res a veure amb el context… tot és diferent. Has d’estar ben alerta, talment com si estiguéssis al Serengeti! Amb una dificultat afegida… amb somriures com aquests és difícil concentrar-se i no quedar-te badant mirant-la!

Estos últimos días he podido comprobar que fotografiar niños pequeños es como ir de safari. Su comportamiento es imprevisible, sus expresiones muchas veces no tienen nada que ver con el contexto… todo es diferente. Tienes que estar bien alerta, como si estuvieras en el Serengeti! Con una dificultad añadida… con sonrisas como éstas es difícil concentrarse y no quedarte embobado mirándola!

Cassidy Curtis és un animador de l’empresa Dreamworks (autora de pel·lícules com Shrek o Kung-Fu Panda), que ha realitzat un vídeo mitjançant les tècniques stop-motion (pel·lícula feta a base de fotografies estàtiques) i time-lapse (condensar llargs períodes de temps en pocs segons). El que destaca del vídeo no és només la realització, sinò la idea original, planejada amb antelació. El resultat, un simpàtic vídeo que condensa en pocs segons un procés de 9 mesos.

Cassidy Curtis es un animador de la empresa Dreamworks (autora de películas como Shrek o Kung-Fu Panda), que ha realizado un vídeo mediante las técnicas stop-motion (película hecha a base de fotografías estáticas) y time-lapse (condensar largos períodos de tiempo en pocos segundos). Lo que destaca del vídeo no es sólo la realización, sino la idea original, planeada con antelación. El resultado, un simpático vídeo que condensa en pocos segundos un proceso de 9 meses.

La Terra des de 30 Km d'alçada. La Tierra desde 30 Km de altura.

Fa uns dies, un equip format per quatre estudiants d’un institut d’educació secundària de la Bisbal d’Empordà van enviar un globus sonda equipat amb una càmera fotogràfica i instruments meteorològics fins a l’estratosfera, amb un cost mínim. El grup, anomenat Meteotek08 ha publicat les fotografies a una galeria de Flickr i en un blog propi. La gesta ha estat publicada a multitud de blogs importants, mitjans de comunicació nacionals, i fins i tot, estrangers com el Daily Telegraph. Fins i tot The Big Picture ha publicat una galeria! Des d’aquí felicitats per l’enginy d’aquest grup, així es creen talents i es fa avançar la ciència i la tecnologia des d’avall.

Hace unos días, un equipo formado por cuatro estudiantes de un instituto de educación secundaria de la Bisbal d’Empordà enviaron un globo sonda equipado con una cámara fotográfica y instrumentos meteorológicos hasta la estratosfera, con un coste mínimo. El grupo, llamado Meteotek08 ha publicado las fotografías a una galería de Flickr y en un blog propio. La gesta ha sido publicada en multitud de blogs importantes, medios de comunicación nacionales, y hasta extranjeros, como el Daily Telegraph. Hasta The Big Picture ha publicado una galería! Desde aquí felicidades por el ingenio de este grupo, así se crean talentos y se avanza la ciencia y la tecnología desde abajo. 

Equip Meteotek08

Arthur Sasse/AFP-Getty Images

Albert Einstein ha sigut una de les ments més privilegiades de la història. Va ser capaç de revolucionar la física capgirant les teories que regien l’Univers amb la seva Teoria de la Relativitat General. A més, va descobrir altres fenòmens que ens han canviat la vida quotidiana, com l’efecte fotoelèctric, pel qual funcionen les cèl·lules fotovoltaiques, i pel qual va rebre el premi Nobel de física.

Albert Einstein ha sido una de las mentes más privilegiadas de la historia. Fue capaz de revolucionar la física moviendo de raíz las teorías que regían el Universo con su Teoría de la Relatividad General. Además, descubrió otros fenómenos que nos han cambiado la vida cotidiana, como el efecto fotoeléctrico, por el que funcionan las células fotovoltaicas, y por el cual recibió el premio Nobel de física.

Tantmateix, Einstein ha passat a la història també com el prototipus de geni peculiar, per no dir boig. La fotografia que més va contribuïr a aquesta imatge va ser presa per Arthur Sasse, el dia del 72è aniversari d’Einstein. Aquest desitjava tenir una festa en pau, però la premsa l’assetjava al campus de la universitat de Princeton. Sasse demanà al geni un somriure, i aquest, exasperat, el va obsequiar amb un llangot. El fotògraf no va perdre l’oportunitat de disparar, i així es creava un dels retrats més famosos de tots els temps i, a més, es canviava la forma amb que el món veia a Einstein.

Sin embargo, Einstein ha pasado a la historia también como el prototipo de genio peculiar, por no decir loco. La fotografía que más contribuyó a ésta imagen fue tomada por Arthur Sasse, el dia del 72º cumpleaños de Einstein. Éste deseaba tener una fiesta en paz, pero la prensa lo asediaba en el campus de la universidad de Princeton. Sasse pidió al genio una sonrisa, y éste, exasperado, lo obsequió sacándole la lengua. El fotógrafo no perdió la oportunidad de disparar, y así se creaba uno de los retratos más famosos de todos los tiempos, y además, se cambiaba la forma con la que el mundo veía a Einstein.

Masai, Tanzània

Avui és l’aniversari de l’autora d’algunes fotografies de la web, ja és una mica més gran! Per molts anys!

Xemeneies de Sant Adrià - Chimeneas de Sant Adrià

Aquestes tres xemeneies s’han convertit en un símbol del paisatge urbà del Barcelonès, tant, que un cop acabada la seva funció com a central tèrmica encara s’està decidint què fer amb elles, ja que molta gent opta per conservar-les. Icones industrials o munt de ciment lleig i brut? La gent de Sant Adrià decidirà en referèndum!

Estas tres chimeneas se han convertido en un símbolo del paisaje urbano de la comarca del Barcelonès, tanto, que una vez acabada su función como central térmica aún se está decidiendo que hacer con ellas, ya que mucha gente opta por conservarlas. Iconos industriales o montón de cemento feo i sucio? La gente de Sant Adrià decidirá en referéndum!

Miami Downtown

Aquí teniu un panorama del Downtown de Miami, és a dir, el barri de negocis, amb els sempre típics gratacels americans. És bonic el detall del vaixell decorat amb els llums de Nadal, que dona un toc més acollidor a aquesta vista amb un aire més high-tech. La fotografia és una composició de 5 imatges, mesurant 12900×1600 (20 Megapíxels aproximadament). Com a anècdota, la fotografia està presa desde la terrassa d’un acollidor bar de copes, llàstima que aquell dia bufava un vent atlàntic molt fred, i mentrestant la colla d’amics disfrutava d’unes copes i les vistes en un local amb uns finestrals ben grans, un servidor estava tremolant obtenint la fotografia, però… qui es podia resistir davant aquestes vistes? (Cal dir que un cop feta la sèrie, amb l’acollidora escalfor d’una conversa amb els amics de seguida vaig recuperar la temperatura!).

Aquí tenéis un panorama del Downtown de Miami, es decir, el barrio de negocios, con los siempre típicos rascacielos americanos. Es bonito el detalle del barco decorado con las luces de Navidad, que da un toque más acogedor a esta vista con un aire más high-tech. La fotografía es una composición de 5 imágenes, midiendo 12900×1600 (20 Megapíxeles aproximadamente). Como anécdota, la fotografía está tomada desde la terraza de un acogedor bar de copas, lástima que aquel día soplaba un viento atlántico muy frío, y mientras el grupo de amigos disfrutaba de unas copas y las vistas en un local acristalado, un servidor estaba temblando obteniendo la fotografía, pero… quien se podía resistir ante estas vistas? (Cabe decir que una vez hecha la serie, con el acogedor calor de una charla con los amigos enseguida recuperé la temperatura!).

Altres skylines / Otros skylines:

- Barcelona
- Stockholm

Com potser haureu vist en alguns mitjans de comunicació, aquest 2009 ha estat declarat per la UNESCO any internacional de l’astronomia, al complir-se 400 anys des de que Galileo va apuntar el seu telescopi al cel. A tot el món s’han organitzat milers d’activitats, i en el nostre país, desde museus de la ciència, universitats, instituts… s’han engegat multitud d’activitats, conferències, exposicions… Tot perquè, al aixecar la vista a la nit, coneixem una mica més la bellesa que ens envolta.

Como puede que hayáis visto en algunos medios de comunicación, este 2009 ha sido declarado por la UNESCO año internacional de la astronomia, al cumplirse 400 años desde qeu Galileo apuntó su telescopio al cielo. En todo el mundo se han organizado miles de actividades, y en nuestro país, desde museos de la ciencia, universidades, institutos… se han emprendido multitud de actividades, conferencias, exposiciones… Todo porque, al levantar la vista por la noche, conozcamos un poco más la belleza que nos envuelve.  

Aquí teniu un molt bonic trailer d’aquest event – Aquí tenéis un muy bonito trailer de este evento.

Per cert, el logotip el trobo genial. Por cierto, el logotipo lo encuentro genial.

Punta d'agulla de tungstè - Punta de aguja de tungsteno

La tecnologia evoluciona cada cop més, coses que fa temps semblaven impossibles ara es tornen realitat.
Un exemple és el de la fotografia. El que veieu és la agulla més punxeguda que s’ha construït mai, feta de tungstè (el mateix material del que estàn fets els filaments de les bombetes). El més impressionant, però, és que cada esfera que podeu veure és un àtom! Les formes més allargades són els rastres dels àtoms que s’han mogut mentre es construïa la imatge.

La tecnología evoluciona cada vez más, cosas que hace un tiempo parecían imposibles ahora se convierten en realidad.
Un ejemplo es el de la fotografía. Lo que veis es la aguja más afilada que se ha construido nunca, hecha de tungsteno (el mismo material de que están hechos los filamentos de las bombillas). Lo más impresionante, pero, es que cada esfera que podéis ver es un átomo! Las formas más alargadas son los rastros de los átomos que se han movido mientras se construía la imagen.

Àtoms de xenon sobre níquel

Aquestes imatges es prenen amb els anomenats microscopis de força atòmica, aparells dissenyats no només per a “veure” àtoms, sinò també alguns poden arribar a manipular-les. En aquesta imatge  podem veure una nanofotografía creada per a demostrar la tecnologia de l’empresa IBM, creadora d’alguns d’aquests aparells, on van dibuixar el seu logotip mitjançant àtoms de xenó sobre una superfície de níquel. Impressionant demostració de precisió.

Estas imágenes se toman con los llamados microscopios de fuerza atómica, aparatos diseñados no sólo para “ver” átomos, sino también algunos pueden llegar a manipularlas. En esta imagen podemos ver una nanofotografía creada para demostrar la tecnología de la empresa IBM, creadora de algunos de estos aparatos, donde dibujaron su logotipo mediante átomos de xenon sobre una superfície de níquel. Impresionante demostración de precisión.

V-J Day, Times Square, 1945 - Alfred Eisenstaedt

El 14 d’agost de 1945 es va anunciar a totes les ràdios dels Estats Units la rendició del Japó, posant fi a la IIa Guerra Mundial. Multitud de persones van sortir als carrers exultants, celebrant la fi de les hostilitats. D’entre ells, els més eufòrics eren els soldats que acabaven d’arribar d’Europa, on l’Alemanya nazi s’havia rendit abans, i vivien en la por de que haguéssin de tornar a embarcar a continuar la guerra a l’oceà Pacífic.

D’entre els ciutadans que van sortir a celebrar la notícia en un dels punts més famosos de Nova York, la plaça de Times Square, hi havia un jove talent de la fotografia, immigrat des d’Alemanya, anomenat Alfred Eisenstaedt. Mentre retratava les celebracions, va veure un mariner d’uniforme que repartia petons a tort i a dret, a dones joves, mares, àvies… Evidentment Eisenstaedt sabia que la fotografía d’un jove mariner fent un petó a una àvia amb els néts no vendria, però quan va veure que s’acostava a una jove infermera, no va perdre l’ocasió per a realitzar una fotografia que va esdevenir el símbol de la joia pel final de la guerra.

El que no va quedar retratat però sí que va escriure Eisenstaedt va ser la bufetada que li va clavar l’infermera a l’atrevit mariner que va llançar-se a fer-li un petó mogut per l’eufòria. Com en la fotografia del post anterior, moltes fotografies que esdevenen icones amaguen històries que res tenen a veure amb el que han representat per a la societat. 

El 14 de agosto de 1945 se anunció en todas las radios de los Estados Unidos la rendición de Japón, poniendo fin a la IIº Guerra Mundial. Multitud de personas salieron a las calles exultantes, celebrando el fin de las hostilidades. De entre ellos, los más eufóricos eran los soldados que acababan de llegar de Europa, donde la Alemania nazi se había rendido antes, y vivían con el miedo de tener que volver a embarcar a continuar la guerra en el océano Pacífico.

De entre los ciudadanos que salieron a celebrar la notícia en uno de los puntos más famosos de Nueva York, la plaza de Times Square, había un joven talento de la fotografía, immigrante de Alemania, llamado Alfred Eisenstaedt. Mientras retrataba las celebraciones, vio un marinero de uniforme que repartía besos a diestro y siniestro, a mujeres jóvenes, madres, ancianas… Evidentemente Eisenstaedt sabía que la fotografía de un joven marinero besando una anciana con sus nietos no vendería, pero cuando vio que se acercaba a una joven enfermera no perdió la ocasión para realizar una fotografía que supuso el símbolo del júbilo por el final de al guerra.

Lo que no quedó retratado pero sí que escribió Eisenstaedt fue el bofetón que le clavó la enfermera al atrevido marinero que se lanzó a besarla movido por la euforia. Como en la fotografía del post anterior, muchas fotografías que se convierten en iconos esconden historias que nada tienen que ver con lo que han representado para la sociedad.

Via Neatorama