
"Death of a loyalist soldier, 1936" - Robert Capa
La fotografia anomenada “Mort d’un milicià”, o originàriament “Death of a loyalist soldier, 1936″, és la imatge més coneguda del fotògraf hongarès Robert Capa (juntament amb les “magnífiques onze” del Dia-D, que vaig explicar en aquest post). Considerada la millor fotografia del periodisme de guerra de tots els temps, també ha tingut els seus detractors, qualificant-la de “muntatge”, “frau” o “actuació teatral”. Anem a veure una mica el context històric d’aquesta instantània:
La fotografía llamada “Muerte de un miliciano”, o originariamente “Death of a loyalist soldier, 1936″, es la imagen más conocida del fotógrafo húngaro Robert Capa (junto con las “magníficas once” del Día – D, que expliqué en éste post). Considerada la mejor fotografía del periodisma de guerra de todos los tiempos, también ha tenido sus detractores, calificándola de “montaje”, “fraude” o “actuación teatral”. Vamos a recordar el contexto histórico de dicha instantánea:
La foto retrata el moment just que un milicià anarquista cau ferit de mort per una bala procedent del bàndol nacional que impacta al seu cap. Aquest fet va tenir lloc el 5 de setembre de 1936, al paratge anomenat “Cerro Murciano”, dins la provincia de Córdoba. Aquest combatent va romandre en l’anonimat durant 60 anys, fins que una investigació al 1996 va donar-li una identitat: Federico Borrell García, nascut a Alcoi, i que en aquell moment tenia 25 anys.
La foto retrata el moment justo que un miliciano anarquista cae herido de muerte por la bala procedente del bando nacional que impacta en su cabeza. Éste hecho tuvo lugar el 5 de septiembre de 1936, en el paraje llamado “Cerro Murciano”, en la província de Córdoba. Éste combatiente quedó en el anonimato durante 60 años, hasta que una investigación en 1996 le dio una identidad: Federico Borrell García, nacido en Alcoi, y que en aquel momento tenía 25 años.
La controvèrsia / La controversia:

Robert Capa, 1936
El fotògraf i crític de fotografia italià Luca Pagni és un dels defensors de la teoria que la foto de Capa és un muntatge. Segons les seves investigacions, aquell dia la única activitat bèl·lica es va produïr a la nit, i durant el matí es van realitzar maniobres i pràctiques per tal de que Capa pogués fotografiar els milicians lleials a la República. Pagni cita testimonis que relaten com, efectivament, Borrell va morir aquell 5 de setembre, però més tard, durant la batalla de la nit. Defensant la teoria del muntatge s’han rodat alguns documentals, l’últim presentat l’any passat, anomenat “La sombra del iceberg”, d’Hugo Doménech i Raúl M. Riebenbahuer.
Oposant-se a la teoria del muntatge hi ha l’agència Magnum, i el biògraf de Capa, Richard Whelan. Aquest i altres autors van realitzar també varis treballs, presentant aquesta reconstrucció dels fets: aquell dia, l’activitat bèlica era baixa, per la qual cosa Capa va sortir amb un grup de milicians a realitzar fotografies d’assalts simulats i posats davant la càmera. Alguns suggereixen que Borrell estava posant per a Capa just en el moment que una bala el va matar, i per això Capa va poder captar just el moment de la caiguda. De fet, Capa mai parlava d’aquesta foto, tot i ser la seva més famosa, fins i tot portada de la revista Life, ja que Capa es sentia culpable de la mort del jove.
Fins i tot Whelan va presentar la fotografía al Capità Robert L. Franks, cap d’homicidis de la Policia de Memphis, i escultor i fotògraf amb talent. Franks va realitzar un profund anàlisi de la fotografia, i va arribar a la conclusió que una persona viva no podria simular la caiguda de Borrell a la fotografia. Un dels exemples que corroboren aquest fet és la seva mà esquerra. Aquesta mà, si us fixeu clicant a la fotografia i ampliant-la, sobresurt per sota la cuixa esquerra, i apareix tancada. Una persona viva caient enrera i fotografiada en aquest moment, instants abans de tocar el terra, extendria la mà per parar el cop, aquest és un acte reflex molt difícil d’eliminar, provant segons Franks que el milicià ja era mort.
El fotógrafo y crítico de fotografía italiano Luca Pagni es uno de los defensores de la teoría que la foto de Capa es un montaje. Según sus investigaciones, aquel día la única actividad bélica se produjo de noche, y durante la mañana se realizaron maniobras y prácticas para que Capa pudiera fotografiar los milicianos leales a la República. Pagni cita testigos que relata como, efectivamente, Borrell murió aquel 5 de septiembre, pero más tarde, durante la batalla de la noche. Defendiendo la teoría del montaje se han rodado algunos documentales, el último presentado el año pasado, llamado “La sombra del iceberg”, de Hugo Doménech y Raúl M. Riebenbahuer.
Oponiéndose a la teoría del montaje hay la agencia Magnum, y el biógrafo de Capa, Richard Whelan. Éste y otros aturoes realizaron también varios trabajos, presentando ésta reconstrucción de los hechos: aquel día, la actividad bélica era baja, por lo que Capa salió con un grupo de milicianos a realizar fotografías de asaltos simulados y posados ante la cámara. Algunos sugieren que Borrell estaba posando para Capa justo en el momento que una bala lo mató, y por eso Capa pudo captar el momento justo de la caída. De hecho, Capa nunca hablaba de ésta foto, aunque era la más famosa, incluso portada de la revista Life, ya que Capa se sentía culpable de la muerte del joven.
Hasta Whelan persentó la fotografía al Capitán Robert L. Franks, jefe de homicidios de la policía de Memphis, y escultor y fotógrafo con talento. Franks realizó un profundo análisis de la fotografía, y llegó a la conclusión que una persona viva no podría simular la caída de Borrell en la fotografía. Uno de los ejemplos que corroboran éste hecho es su mano izquierda. Ésta mano, si os fijáis clicando en la fotografía y ampliándola, sobresale por debajo del muslo izquierdo, y aparece cerrada. Una persona viva cayendo hacia atrás y fotografiada en éste momento, instantes antes de tocar el suelo, extendería la mano para parar el golpe, éste es un acto reflejo muy difícil de eliminar, probando según Franks que el milicano estaba ya muerto.
Fotografía genial o muntatge? La controvèrsia continua!
Fotografía genial o montaje? La controversia continúa!
Fonts / Fuentes:
Article al blog de fotografía Fina Confitura de Fresa
Artículo en el blog de fotografía Fina Confitura de Fresa
Manifest de Luca Pagni (castellà)
Manifiesto de Luca Pagni (castellà)
Article de Richard Whelan (en anglès)
Artículo de Richard Whelan (inglés)
Anàlisi detallat de la imatge per la Universitat Jaume I (PDF, castellà)
Análisis detallado de la imagen por la Universidad Jaume I (PDF, castellano)