El magenta no és un color?

Tothom ha sentit a parlar del color magenta, tantmateix, si ens fixem en el gràfic següent, que mostra l’espectre de llum visible de l’ull humà:
Todo el mundo ha oído hablar del  color magenta, sin embargo, si nos fijamos en el gráfico siguiente, que muestra el espectro de luz visible del ojo humano:

spectrum-colors

Com diu el dibuix: “On coi és el magenta?” si és un dels colors primaris!! (en pigment, no en llum). De fet, el magenta és un color inventat pel cervell, quan li arriben dues longituds d’ona de cop dels dos extrems de l’espectre, la corresponent al color violeta i la corresponent al vermell. Per tant, el magenta no té cap longitud d’ona associada, sinò que és un “conjunt” de dos colors. Hi ha d’altres colors també són “compostos”, com el marró, o el rosa. Aquests colors no els podem definir mitjançant una freqüència d’una ona (per exemple 700 nanòmetres per al vermell, 380 a 420 nanòmetres per al violeta), són una percepció cerebral al activar-se dos tipus de cèl·lules de la retina sensibles als colors (anomenades cons), les sensibles a ones curtes (violeta-blau) i ones llargues (vermell).
Per cert, que la paraula “magenta” és d’origen italià, inspirada per la batalla de Magenta, el 4 de juny de 1859, al·ludint al color fosc de la sang vessada (tot i que un servidor que per motius professionals ha vist molta sang, si en veiés alguna de color magenta m’espantaria una mica…) .

Como dice el dibujo: “Dónde narices está el magenta?” si es uno de los colores primarios!! (en pigmento, no en luz). De hecho, el magenta es un color inventado por el cerebro cuando le llegan dos longitudes de onda de golpe de los dos extremos del espectro, la correspondiente al color violeta y la correspondiente al color rojo. Por tanto, el magenta no tiene ninguna longitud de onda asociada, sino que es un “conjunto” de dos colores. Hay otros colores que también son “compuestos”, como el marrón o el rosa. Estos colores no los podemos definir mediante una frecuencia de una onda (por ejemplo 700 nanómetros para el rojo, 380 a 420 para el violeta), son una percepción cerebral al activarse dos tipos de células de la retina sensibles a los colores (llamadas conos), las sensibles a onas cortas (violeta-azul) y onas largas (rojo).
Por cierto, que la palabra “magenta” es de origen italiano, inspirada por la batalla de Magenta, el 4 de junio de 1859, aludiendo al color oscuro de la sangre derramada (aunque un servidor que por motivos profesionales ha visto mucha sangre, si alguna vez viera alguna de color magenta me asustaría un poco…).

Adaptat de/Adaptado de: Liz Elliot, Wikipedia.

Leave a Reply