Lleugerament desenfocades
Per començar, un fragment de la banda sonora de la pel·lícula “Salvar al soldat Ryan”, basada en l’episodi de la història que relatarem, i us pot acompanyar en la lectura.
Para empezar, un fragmento de la banda sonora de la película “Salvar al soldado Ryan”, basado en el episodio de la historia que relataremos, y os puede acompañar en la lectura
El 6 de juny de 1.944 es va produïr el que va ser el moment més important de la 2a Guerra Mundial, el desembarcament aliat a les platges de Normandia. Barrejat entre els milers de soldats hi havia el fotògraf hongarès Robert Capa, possiblement el corresponsal de guerra més famós de tots els temps.
Fent cas a la seva famosa frase “si la foto no és suficientment bona és que no estàs prou a la vora”, Capa va embarcar amb la Companyia E “easy” des del USS Samuel Chase, per participar en la primera onada al desembarcament aliat, sense esperar a la relativa seguretat de les següents onades.
El 6 de junio de 1.944 se produjo el que fue el momento más importante de la 2a Guerra Mundia, el desembarco aliado en las playas de Normandía. Mezclado entre los miles de soldados había el fotógrafo húngaro Robert Capa, posiblemente el corresponsal de guerra más famoso de todos los tiempos.
Haciendo caso a su famosa frase “si la foto no es suficientemente buena es que no estás suficientemente cerca”, Capa embarcó con la Compañía E “easy” desde el USS Samuel Chase, para participar en la primera oleada en el desembarco aliado, sin esperar a la relativa seguridad de las siguientes oleadas.
Capa es va llançar a la platja anomenada “Omaha”, testimoni de la batalla més sagnant d’aquell dia, ja que la resistència alemanya va ser molt superior a l’esperada, sent l’únic fotoperiodista en ser testimoni dels primers moments de la batalla, sota el foc nazi. Carregant les seves dues càmeres Contax equipades amb objectius de 50mm, va documentar el desembarcament, aconseguint fotografies d’un valor històric incalculable. Capa va disparar un total de quatre rodets, que va enviar a la revista Life. Els editors d’aquesta revista van pressionar durament l’ajudant de laboratori Dennis Banks, ja que el material fotogràfic arribava amb més d’un dia de retard i les de Capa eren les úniques que mostraven el desembarcament des del primer moment. En el procés de revelat, Banks va assecar la pel·lícula a una temperatura massa alta, fonent l’emulsió i espatllant els negatius, i només se’n van poder salvar onze, anomenades des de llavors les onze magnífiques, de les quals Life en va publicar deu (un tros de la película és la que ilustra el post).
Capa se lanzó en la playa llamada “Omaha”, testigo de la batalla más sangrante de aquel día, ya que la resistencia alemana fue muy superior a la esperada, siendo el único fotoperiodista en ser testigo de los primeros momentos de la batalla, bajo el fuego nazi. Cargando sus dos cámaras Contax equipadas con objetivos de 50mm, documentó el desembarco consiguiendo fotografías de un valor histórico incalculable. Capa disparó un total de cuatro carretes, que envió a la revista Life. Los editores de esta revista presionaron duramente el ayudante de laboratorio Dennis Banks, ya que el material fotográfico llegaba con más de un día de retraso, y las de Capa rean las únicas que mostraban el desembarco desde el primer momento. En el proceso de revelado, Banks secó la película a una temperatura demasiado alta, derritiendo la emulsión i estropeando los negativos, y sólo se pudieron salvar once, llamadas desde entonces las once magníficas, de las cuales Life publicó diez (un trozo de la película es la que ilustra el post).
Per justificar el desastre, la revista Life va comentar que les fotos estaven “lleugerament desenfocades” pel nerviosisme del fotògraf, fent que li tremolessin les mans. Robert Capa va negar sempre aquest punt, i fins i tot va publicar el seu llibre de memòries anomenant-lo “Slighty out of focus” (lleugerament desenfocades, en anglès), explicant la història d’aquestes imatges. Cal dir que Capa era un veterà de varis conflictes, i va ser l’autor de les fotografies més famoses de la Guerra Civil espanyola, estant a primera línia de foc durant molts mesos.
Para justificar el desastre, la revista Life comentó que las fotos estaban “ligeramente desenfocadas” por el nerviosismo del fotógrafo, haciendo que le temblasen las manos. Robert Capa negó siempre este punto, y hasta publicó su libro de memorias llamándolo “Slighty out of focus” (ligeramente desenfocadas, en inglés), explicando la historia de éstas imágenes. Cabe decir que Capa era un veterano de varios conflictos, y fue el autor de las fotografías más famosas de la Guerra Civil española, estando en primera línia de fuego durante muchos meses.
Després de la 2a Guerra Mundial, Capa va prometre no tornar a cobrir cap conflicte desde la primera línia de foc. Tantmateix, va incomplir la seva promesa quan va viatjar fins als camps d’Indoxina per cobrir la guerra que mantenien França i Vietnam. El 25 de maig de 1.954, Capa acompanyava a un regiment francès avançant en el front, quan es els va avançar per fer una foto de la seva progressió, i va trepitjar una mina. L’explosió el va malferir, i finalment va arribar ja mort a l’hospital de campanya, això sí, sense deixar anar la seva càmera en cap moment. Havia mort el que està considerat el millor fotògraf de guerra de tots els temps, i un home que ha creat algunes de les imatges més conegudes de la història del fotoperiodisme.
Después de la 2a Guerra Mundial, Capa prometió no volver a cubrir ningún conflicto desde la primera fila de fuego. Sin embargo, incumplió su promesa cuando viajó hasta los campos de Indochina para cubrir la guerra que mantenían Francia y Vietnam. El 25 de mayo de 1.954, Capa acompañaba a un regimiento francés avanzando en el frente, cuando se adelantó para hacer una foto de su progresión, y pisó una mina. La explosión lo dejó malherido, y finalmente llegó ya muerto al hospital de campaña, eso sí, sin soltar su cámara en ningún momento. Había muerto el que está considerado el mejor fotógrafo de guerra de todos los tiempos, y un hombre que ha creado algunas de las imágenes más conocidas de la historia del fotoperiodismo.
January 26th, 2009 at 2:46 am
[...] del fotògraf hongarès Robert Capa (juntament amb les “magnífiques onze” del Dia-D, que vaig explicar en aquest post). Considerada la millor fotografia del periodisme de guerra de tots els temps, també ha tingut els [...]